Després de l'avaluació del projecte... què en podem extreure per a la pràctica psicopedagògica?

Després de la redacció del projecte i la portada a la pràctica, hi ha moltes coses a anotar per a fer servir en properes creacions.

M’agradaria remarcar moltíssim la importància que té el context. És absolutament necessari basar-se en el context i les característiques de l’alumnat per a la creació d’un projecte. Hem de saber de quant temps disposem, de quines tecnologies, de quants recursos i del bagatge de l’alumnat vers el que i com treballaran, abans de començar a redactar-lo i fer-nos una idea del que volem fer. Aquest, ha estat un dels errors que he comès. Vaig comentar a una mestra companya meva, si podria portar a terme un projecte i el primer que va fer va ser preguntar-me les sessions que podria tenir i que quan ho tingués fet, ho miréssim les dues i ho podria ensenyar a la coordinadora de l’escola per a que ho aprovés o no.  Va ser a partir d’aleshores, que vaig preguntar-li sobre les característiques de  l’alumnat i sobre les tecnologies i a partir d’aquí vaig redactar un projecte. Fins aquí, jo pensava que ho havia fet bé, però per voler basar-me molt en el que jo he experimentat al llarg de l’assignatura i el que he llegit als mòduls, i no voler-me arriscar massa, vaig pensar molt en un procés amb bastant de contingut amb un inici i un final, sense tenir en compte que l’alumnat no havia treballat mai d’aquesta manera, ni que era massa informació per poc temps.  Penso que la idea inicial estava bé, però  per fer-ho amb més sessions. Partint del bagatge de l’alumnat, ho hauria d’haver fet en un format més reduït.

Relacionat amb això vaig tenir problemes amb els softwares, per voler, de nou, basar-me massa en els mòduls i no pensar en possibles adaptacions amb nens de 3er de primària que no havien treballat mai amb mapes conceptuals, ni amb cap software amb els que els poguessin fer. Tampoc vaig pensar en un altre tipus de tecnologia, a part d’un ordinador, fins que comentant-ho amb la meva mestra, em va informar de l’arribada d’Ipads i de l’existència d’una aplicació per a fer mapes conceptuals. Així doncs, cal tenir en compte que és necessari anar més enllà i saber aprofitar el que ja coneixem,  per a donar-li un ús diferent.

M’agradaria destacar, també, la importància de la constant comunicació amb el/la docent del grup on s’imparteix el projecte. Comunicació amb ell/a abans de crear el projecte per a que pugui informar sobre el grup, el bagatge, les necessitats, etc. , després de la creació per intercanviar opinions i modificar el que sigui necessari, durant el procés d’implementació per a saber com s’està portant a terme, les adaptacions que s’estan fent i si es necessari modificar alguna cosa més, i al final de procés per a fer una revisió i comprovar si s’han assolit els objectius establerts. Cal tenir en compte que aquesta forma de treballar, per molts mestres i docents és una cosa totalment nova, i cal informar-lo/a de tot amb una base ben fonamentada per a que ell/a ho pugui fer amb convicció.

Un altre aspecte a tenir en compte és el fet de remarcar al docent la importància de la revisió i la reflexió per la consciència del canvi conceptual.  Cal que els aprenents mirin enrere i vegin què va ser el que es van plantejar a l’inici i quins eren els seus esquemes cognitius i quins són els actuals amb l’ajut dels mapes conceptuals creats. Han de prendre consciència de que han estat els que han creat el seu propi coneixement. Han estat ells els que han investigat, els que han crear els mapes, i els que els han presentat a la resta amb uns arguments. Cal que reflexionin sobre aquest canvi cognitiu i comunicar perquè creuen que hi ha hagut un canvi o no, en ells.

Així doncs, relacionat amb la comunicació amb el docent i amb remarcar-li allò que és important en el procés, és necessari que el/la docent porti a terme les sessions destacant allò més important del procés i les finalitats de cada pas. Torno a dir, que és important que l’alumnat prengui consciència del procés i per tant del perquè de cada pas. Sobretot, el/la docent ha de saber adaptar les sessions segons les circumstàncies que es puguin donar a l’aula, i posteriorment, amb el/la psicoepdagog/a, modificar allò necessari de la resta de les sessions per a tot continuï tenint el sentit inicial. És important que el docent fomenti que l’alumnat gaudeixi d’aquest aprenentatge, afavorint la investigació, la comunicació entre ells, etc.

M’agradaria afegir, que potser podria haver partit d’altres problemes no tant estructurats, un conflicte que hagués sorgit a l’hora del pati, o durant la classe... També hagués estat interessant fer-ho, ja que,  hauria sorgit de forma molt més espontània, i segurament ho podrien utilitzar amb d’altres conflictes socials que tinguessin. Tot i així, no crec que la coordinadora del centre hagués estat d’acord en portar a terme una seqüència d’activitats de més d’una sessió  per a resoldre un conflicte d’aquest tipus, i menys a final de curs, perquè van bastant atabalats, i al ser una escola concertada, sempre intenten complir al màxim amb el currículum. De tota manera, estic molt contenta tant del procés com del resultat i penso que he complert molt l’objectiu d’aquesta última pac.

En resum,  penso que després de portar a terme el projecte i haver-lo avaluat, aquests són els aspectes més rellevants a tenir en compte, per a la tasca del/la psicopedagog/a en la creació i implementació d’un projecte d’aquest tipus. Podria dir que, juntament amb la fonamentació del projecte amb les bases de David Jonassen, 

són les claus per a l’èxit del projecte.

En properes entrades penjaré el meu projecte en forma de cas per a què tothom pugui entendre de què parlo.

Salut a tothom!