CAS 1: Construcció de models a partir de problemes significatius: "els éssers vius som diversos... però i les plantes?

Segons Jonassen, els coneixements els emmagatzemem en forma d'histories. Quan les persones ens expliquen casos, ens estan aportant experiències, opinions i d'altres coses que afavoreixen l'empenta cap al canvi conceptual, la reconstrucció dels nostres models mentals. El RBC o Raonament basat en casos, constiteix en analitzar aquests casos o històries per a un aprenentatge significatiu.

Compartir casos com el del projecte que hem dissenyat, o el nostre propi cas (el propi procés d'aprenentatge durant l'assignatura) és una forma d'apropar a tothom a una experiència i pot ser un gran recurs.

Penso que aquestes bases de dades, biblioteques de casos, amb un índex molt ben fet, ens poden servir de molta ajuda a l'hora de planificar-nos la tasca docent i a l'hora d'aprendre.

Per començar, us presento el meu projecte en forma de cas: "Els éssers vius som diversos... però i les plantes?"

CAS 1. CONSTRUCCIÓ DE MODELS A PARTIR DE PROBLEMES SIGNIFICATIUS: “Els éssers vius som diversos... però i les plantes?”
CONSTRUCCIÓ DE MODELS  MITJANÇANT MAPES CONCEPTUALS A TRAVÉS DE LES TIC A 3er DE PRIMÀRIA
Com a futura psicopedagoga he creat un projecte de construcció de models computacionals a partir de problemes significatius. Una mestra de tercer de primària ha proposat al seu alumnat que expressin allò que els inquieta saber sobre les plantes. A partir d’aquí vaig dissenyar un projecte on l’alumnat, en grup, han analitzat les preguntes o problemes plantejats, han creat hipòtesis, i han començat una recerca d’informació. Posteriorment, han seleccionat els conceptes clau que els serviran per afirmar o falsar les hipòtesis i han creat uns mapes conceptuals que donen resposta a les preguntes. Aquests mapes els han presentat a la resta de la classe, argumentant i fonamentant el mapa conceptual. Finalment, el conjunt classe, amb l’ajut del mestre, han fet una revisió del procés d’aprenentatge i han reflexionat sobre ell.
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament del docent		2 anys
Experiència/nivell d’expertesa en l’ús de les TIC		A casa i activitats d’internet amb portàtils.
Tipus d’escola		Escola cooperativa de caràcter social, concertada, laica i de 4 línies per curs.
Localització del centre		Mollet del Vallès, barri Santa Rosa.
Connexió		Xarxa d’internet d’alta velocitat a tot el centre.
Localització dels recursos tecnològics		Aula d’informàtica, ordinadors portàtils (1 per nen), Ipads (1 per nen).
Situació socioeconòmica dels alumnes		En general són de nivell socioeconòmic mitjà-alt, i són fills de parelles joves alguns propietaris d’empreses, als càrrecs o treballadors del sector terciari.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes		3er de primària
Àrea/unitat		Ciències Naturals (Science)
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Formulació d’hipòtesis, recerca, anàlisis, selecció, creació de mapes conceptuals, argumentació, exposició i revisió.
Nivell d’aprenentatge esperat	Reconstrucció dels models mentals. Canvi conceptual.
Tipus d’activitat	Procés per a al construcció de models mentals (computacionals) a través de mapes conceptuals amb les TIC.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Ipads, aplicació Popplet, canó, projector i pissarra.
Raó per la qual la fa servir	Creació i exposició de mapes conceptuals (models computacionals).
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Utilitzar les TIC per fer física la reconstrucció cognitiva.
Dificultats trobades – Ajuda/col·laboració	Afegir dues sessions més per explicar l’objectiu i com es fan mapes conceptuals. L’alumnat de tercer no n’havia fet mai, i s’havia de guiar molt bé tot el procés.
Rol del psicoepdagog	Creació i avaluació del procés. Constant comunicació amb el professor, fonamentació del procés...
Rol del professor	Guia, ajuda a resoldre dubtes, fa indicacions, dóna recursos, dóna consells... adapta el procés segons les circumstàncies a l’aula.
Rol de l’estudiant	Protagonista actiu en el procés d’aprenentatge constructivista.
RESULTATS
Observacions	Molta informació en poc temps.
Avaluació de l’aprenentatge	En general s’han assolit els objectius plantejats. Bona disposició de l’alumnat vers els nous aprenentatge i la nova metodologia. Els mapes conceptuals finals són molt coherents  i han sabut seleccionar els conceptes clau i enllaçar-los per resoldre la pregunta/problema. Les argumentacions han estat breus i poc fonamentades, i la reflexió final ha permès veure que l’alumnat ha gaudit durant el procés i que no ha restat passiu en cap moment.
Lliçó apresa pel psicopedagog	Per a que l’alumnat hagués anat més tranquil i hagués pogut cercar més informació, per fer els mapes conceptuals més rics, per a parar-se a fer bones argumentacions, per crear un blog final on tothom pogués compartir els resultats i comentar-los. També he vist que la comunicació constant és totalment necessària i que el context (alumnat i recursos) és super important per a l’èxit d’un projecte, en quant a aprenentatge.
HISTÒRIA COMPLERTA – ENTREVISTA A LA RÀDIO
ENTREVISTADOR: Molt bon dia senyoreta Marta. Està estudiant vostè psicopedagogia oi? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: Si. ENTREVISTADOR: Pel que m’han comentat, vostè ha dissenyat un projecte per a que l’alumnat de tercer d’una escola construeixi models computacionals a partir de problemes significatius. Em podria explicar una mica millor què és això de la construcció de models computacionals? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: I tant! Doncs miri. Tota persona té un models mentals que ha anat construint amb aprenentatge al llarg de la seva vida, gràcies a les experiències viscudes.  Aquests models mentals, són xarxes i esquemes de coneixement. Són milers i milers de conceptes interconnectats que la persona selecciona i utilitza davant d’una situació. Per tant, què vull dir amb construcció o millor dit, reconstrucció de models? Es tracta d’afegir nous conceptes i enllaços als models mentals de cadascun i realitzar una reconstrucció d’aquests esquemes per integrar-ho en un tot. Així doncs, la construcció de models computacionals es tracta de construir models a través de les TIC. ENTREVISTADOR: Si... sembla que ho he entès. Però, això sembla molt tècnic per a uns alumnes de tercer de primària, molt difícil. ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: No pas! Aquest procés es basa en el constructivisme. El coneixement es construeix a través de les representacions del món. Això un nen petit també ho fa oi? El coneixement no ha de ser adquirit o transmès, sinó que es va construït a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. Aquestes interaccions li estimulen el desig de saber, ja que hi ha coses que s’observen del món que es troben fora dels nostres models mentals. Un alumne ha de ser protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Un procés que hauria de ser actiu, on col·laborin i intercanviïn experiències, que sigui constructiu i on reflexionin sobre aquest procés. Creus que això no ho pot fer un nens, fins i tot amb menys de 8 anys? ENTREVISTADOR:  Sembla ser que si. Així doncs, ens podries explicar una mica la teva experiència al portar a la pràctica el projecte? Perquè... no el vas portar tu a la pràctica oi? Com ho vas fer per a que la mestra ho pogués portar a terme correctament? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: De bon inici vaig proposar-li si voldria portar a terme un projecte i li vaig explicar de què es tractava, però que necessitava informació dels seus alumnes. Clar, la mestra no havia treballat mai d’aquesta manera, i necessitava molta guia i molta informació sobre la fonamentació del projecte i sobre com guiar-los en l’aprenentatge. Constantment vam estar parlant per telèfon, per mails, etc. Realment penso que ha estat un dels aspectes clau. S’ha de mantenir constant comunicació amb el mestre per a que surti bé. ENTREVISTADOR: Molt bé senyoreta Marta. I doncs... ens pot explicar una mica de què es tracta el projecte que vas dissenyar? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: Encantada! Bé doncs, per començar havia de partir d’un problema de l’alumnat. Un problema que sorgís de la seva necessitat de saber per poder dissenyar el projecte. Vaig parlar amb la mestra i em va comentar que donarien el tema de les plantes, i que era difícil sortir-se’n del currículum. Així que vaig pensar em com fer-ho a partir del tema de les plantes i se’m va ocórrer que la mestra podia passar uns paperets on els alumnes escrivissin, cadascun, amb el seu bagatge personal, que quan veien les plantes de cada dia, o quan anaven d’excursió amb la família, o amb l’escola, què pensaven sobre elles? Què era allò que voldrien saber i que no saben? Tots van escriure allò que els interessava saber, aquella necessitat. Com que sabíem que eren uns alumnes que els agradava molt treballar en grup, vaig decidir que treballarien en grup i que per tant, havíem de fer una selecció de preguntes. ENTREVITADOR: Aha... molt interessant. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Un cop van fer la selecció de preguntes, es van fer grups i es va començar a investigar sobre les preguntes. Ah! I una cosa que se m’oblidava, es clar... això ho feien a l’assignatura de Ciències Naturals i aquesta assignatura la fan en anglès... més complicat. Posteriorment havien de formular hipòtesis per començar a investigar i després fer un mapa conceptual amb la selecció de conceptes i enllaços de la informació que havien trobat. I l’alumnat mai havia treballat amb mapes conceptuals! Així que es suma, l’anglès, i que no sabien com fer mapes conceptuals, i ni tan sols què eren! ENTREVISTADOR: Ostres! I com ho vau solucionar? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Doncs, la mestra em va proposar de treballar els mapes conceptuals a una altra assignatura que fessin en català, i així ho vàrem fer. ENTREVISTADOR: Que bé! Clar, així ja sabrien com fer-ho per portar-lo a pràctica no? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Exactament. A més, també és una forma de treballar transversalment, traspassant coneixements d’una assignatura a una altra. ENTREVISTADOR: Clar! Això no se m’havia acudit i és important. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Si, si, és important i penso que va estar molt bé trobar-se amb aquest “mini-problema”. Seguint amb el projecte... L’alumnat va fer els mapes conceptuals, i molt, molt bé! Els mapes els havien de fer amb una aplicació per Ipads que es diu Popplet, a més disposaven d’un Ipad cadascun i va sortir perfecte! Els va encantar treballar amb mapes conceptuals i amb els Ipads, tot era una novetat! ENTREVISTADOR: És molt interessant que l’alumnat gaudeixi de l’aprenentatge a l’escola, és molt i molt gratificant escoltar que això és possible. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I tant que és possible! I aquesta no és l’única manera de fer-ho, i a moltíssimes possibilitats. Juntament amb els mapes conceptuals, havien d’anar anotant el perquè de cada elecció. Perquè disposaven d’aquella manera concreta el mapa? Perquè li donen més importància a un concepte que a un altre? Etc. Finalment aquells mapes els havien d’exposar a la resta de grups i les argumentacions que havien anotat també les havien de comentar, amb al possibilitat de que algun altre alumne pogués contra argumentar o recolzar alguna cosa. Això no va tenir gaire èxit... ja que tampoc se li havia donat la importància que tenia, des del meu punt de vista. ENTREVISTADOR: Bueno... i les presentacions van sortir bé? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I tant! Molt i molt bé! Van explicar el que deia el seu mapa amb forma de resposta a la pregunta que els havia tocat desenvolupar i va ser tot un èxit. Però després, a més van fer una altra activitat més, per acabar el procés. ENTREVISTADOR: Més activitats? Però això en quant temps ho vàreu fer? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I tant! Una última, entre tots, vam reflexionar sobre el procés d’aprenentatge que cadascú havia viscut. L’alumnat individualment havia de pensar en la situació en la que es trobaven a l’inici del procés i com es troben ara. Què han après? Havien afegit conceptes i enllaços nous als que ja tenien? Havia canviat el seu coneixement respecte les plantes? I van sortir idees molt interessants. Es notava que no havien parat d’aprendre, i que tot aquest aprenentatge, havia sortit d’ells mateixos, són ells qui l’havien creat. ENTREVISTADOR: Sembla mentida que uns alumnes de tercer puguin fer tot això... ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I moltes més coses que no se’ls hi dona la oportunitat de fer i que podrien ser molt profitoses. Ai! M’havia preguntat sobre el temps no? ENTREVISTADOR: Si! Sembla que sigui un procés molt llarg. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Doncs, podria haver estat més llarg, i potser hagués estat molt més ric en aprenentatge, però es va fer en 4 sessions de 1 hora i mitja, més 2 prèvies d’1 hora a Socials per aprendre els mapes, més una sortida a la granja del Montseny que va servir per recollir informació pels mapes conceptuals. ENTREVISTADOR: Ostres! De veritat? Sembla que aquestes coses portin molt de temps i a vegades, suposo, que pels mestres pot semblar una feinada i molts cops es poden tirar enrere no? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I vet aquí la nostra feina! Hem d’aconseguir fonamentar-ho tot de tal manera que es vegi tot tant clar i tant obvi que el mestre acabi afirmant la realitat. S’ha de treballar per una educació integral i constructiva on l’alumnat sigui partícep del seu aprenentatge i que gaudeixi. Són bombes de preguntes i dilemes, els hem d’aprofitar i no tancar-lis aquestes portes per imposar els nostres coneixements per sobre de tot. ENTREVISTADOR: És un missatge molt positiu pels nostres oients mestres i docents.  Així doncs, ens despedim de vostè senyoreta Marta. Ha estat un plaer tenir-la avui entre nosaltres i estarem encantats de tenir-la aquí un altre dia per a que ens pugui explicar algun pròxim projecte que pugui dissenyar en un futur. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: El plaer ha estat meu. Molta sort a tothom!

CAS 2: Entorn d'aprenentatge per a la construcció de models mentals en línia (el meu cas)

En segon terme, us presento el meu propi procés d'aprenentatge en forma de cas. Per variar una mica de l'altre cas, he volgut fer-ho en forma de conte. Espero que us agradi!

CAS 2. ENTORN D’APRENENTATGE PER A LA RECONSTRUCCIÓ DELS MODELS MENTALS EN LÍNIA
RECONSTRUCCIÓ DE MODELS MENTALS EN LÍNIA PER A LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA
Els alumnes de psicopedagogia de la UOC hem participat en un procés de reconstrucció de models mentals en línia a l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Durant un procés molt guiat i estructurat, hem plasmat els nostres models mentals inicials, hem llegit articles i d’altres lectures, i hem debatut sobre diversos temes relacionats amb les lectures i els articles tot argumentant les nostres afirmacions a través del fòrum de la plataforma de la universitat. A partir d’aquí, mitjançant el software cmaps, hem creat mapes conceptuals tot afegint conceptes i enllaços nous als nostres models inicials, creant noves xarxes i per tant, reconstruint-los. Finalment, una revisió d’aquest procés i la consciència del canvi conceptual ho culmina. Posteriorment i amb aquests nous models, ha tocat posar-los en pràctica creant un projecte per treballar la construcció de models amb les TIC, que hem implementat, en el meu cas, a una escola i del que n’hem pogut extreure una sèrie de conclusions que ens seran molt útils per properes pràctiques psicopedagògiques. Durant la creació d’aquest projecte, i utilitzant de nou el fòrum de la plataforma de la universitat dins l’assignatura, hem pogut compartir amb els nostres companys, tant el disseny com la implementació.
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament		3 anys estudis de magisteri + 2  anys estudis psicopedagogia i experiència en el món del lleure
Experiència/nivell d’expertesa en l’ús de les TIC		Ús diari a casa (ús personal) i ús acadèmic
Tipus d’escola		Universitat a distància (Universitat Oberta de Catalunya)
Localització del centre		(a distància) telemàtic, via web
Connexió		ADLS alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics		Tots des de casa i amb l’ordinador via web (web de la UOC o altres plataformes com blogger, slideshare...
Situació socioeconòmica dels alumnes		Indiferent. Tots estem matriculats.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes		Varietat. Alguns han fet més assignatures que d’altres... però al ser un aprenentatge compartit, ens ajudem els uns als altres.
Àrea/unitat		Noves tecnologies de la informació i la comunicació
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Avaluació inicial, creació blog, Lectures mòduls, lectures article, visionat de vídeos, debat amb argumentacions i contraargumentacions, informe-síntesi debat i lectures (amb mapa conceptual i reflexió+revisió), creació projecte (disseny, implementació, avaluació, conclusions) i reflexió.
Nivell d’aprenentatge esperat	Canvi conceptual.
Tipus d’activitat	Construcció de models computacionals i reconstrucció cognitiva per al canvi conceptual.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Plataforma UOC, blogger, slideshare i office (word).
Raó per la qual la fa servir	Mitjà per enriquir la reconstrucció cognitiva.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Mitjançant les TIC, fer físics els nostres models mentals i tots els nous conceptes i enllaços per tornar a fer físic un nou esquema mental reconstruït. Una reconstrucció cognitiva. Finalment, ser conscients d’aquest procés d’aprenentatge i poder argumentar-ho.
Dificultats trobades – Ajuda/col·laboració	Has d’invertir moltes hores al fòrum, llegint les aportacions dubtes dels altres i intentant aportar experiència. També són moltes hores de debat i de lectures i moltes hores per construir mapes. A vegades, la dificultat està en el temps que li pots dedicar i el els dubtes que pots tenir al fer-ho, ja que és una cosa totalment nova, que si tampoc disposes del temps per assimilar-ho, es fa molt més complicat del que realment és.
Rol del professor/consultor	Dissenyador del procés, guia i recolzament continu.
Rol de l’estudiant	Aprenentatge actiu, col·laboratiu i continu al llarg del trimestre. Organitzador de les tasques, segons la temporalització dissenyada pel professor/consultor.
RESULTATS
Observacions	Bona qualitat dels informes i molts informació molt útil per la pràctica psicopedagògica.
Avaluació de l’aprenentatge	Evident canvi conceptual, hi ha hagut reconstrucció cognitiva (els mapes conceptuals estan molt complerts i són coherents i també molt vistosos). El projecte està ben implementat i les conclusions penso que estan molt enfocades a la pràctica psicopedagògica. També he après el funcionament de plataformes web 2.0 que no sabia de la seva existència.
Lliçó apresa per l’estudiant	Pot haver-hi aprenentatge actiu i col·laboratiu i molt enriquidor també telemàticament. Les TIC són un molt bon mitjà per enriquir aprenentatges.
HISTÒRIA COMPLERTA – CONTE
Hi havia una vegada, uns estudiants de psicopedagogia que volien fer l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i la comunicació, van trobar-se amb un consultor que volia treballar de forma diferent. Tot l’alumnat va quedar sorprès al llegir tot el que explicava aquest home que semblava molt motivat i amb ganes d’emprendre un procés que descrivia molt positivament. Només començar va proposar que tots responguessin a unes preguntes sense buscar informació i sense llegir absolutament res. Tothom es preguntava: “a on ens portarà això?”, però tothom va fer-ho, amb dubtes, però va fer-ho. El consultor, va seguir passant-nos informació i més guies sobre el procés que anàvem a emprendre. L’alumnat cada cop tenia més dubtes. “Però això que és? Però quanta informació!” pensava tothom.  Tot seguit, vam haver de llegir unes lectures i posteriorment llegir de què es tractava el següent pas que havien de fer. Havien de participar en un debat. Però no era un debat qualsevol, no, no. Si es pensaven que seria un debat qualsevol, estaven ben equivocats. Els estudiants anaven llegint la guia... bàndol roig i bàndol verd... socio-determinista, tecno-determinista... fils, carpetes... i tot seguit es van posar les piles. En principi havien d’escollir dues carpetes a les que participar, cadascuna sobre un tema (dins de la gran àrea de relació CTS), i llegir-se les lectures i vídeos que el consultor els hi proporcionava. A partir d’aquí i d’altra informació que poguessin cercar, havien de participar al debat, argumentant seguint el model d’argumentació de Toulmin i des del punt de vista del bàndol que els havia tocat (verd o roig, tecnodeterminista, sociodeterminista). “Quina aventura!” van pensar tots, i van iniciar-se en el debat. Hores i més hores llegint el que els uns i els altres havien escrit i com podien cotraargumentar per fer més vàlida la seva postura. Va ser una experiència molt positiva per ells i de la qual van aprendre bastant, a més, al final de tot, de tot, cadascun d’ells i elles havia de escriure una síntesis del debat. Hi havia una noia que era una mica escèptica amb tot el tema de les TIC i de l’aprenentatge col·laboratiu amb les TIC. Realment, la noia va començar a canviar una mica el seu punt de vista, pensant que potser no eren tan poc vàlides per aquesta finalitat, com ella es pensava, i es va adonar mentre escrivia la síntesi. Tot seguit, amb tota allò que van poder absorbir del debat i de les lectures, van fer un informe que ho havia de sintetitzar tot. Però, ara us pensareu que era un “informe-resum”. Doncs no! Els estudiants de psicopedagogia havien de fer un informe on es veiés clarament el procés mental. I com havien de fer això? Doncs creant un mapa conceptual a partir del mapa conceptual de l’inici de tot, de tot, i afegint tots els nous conceptes i enllaços que havien pogut extreure de les lectures, del debat, i de les conseqüències que podia tenir per la pràctica psicopedagògica. Després, havien de comparar els mapes conceptuals (inicial i final) i explicar les diferències de forma gràfica. “de forma gràfica?” van pensar més d’un estudiant. Doncs ja havien de pensar, ja! Moltíssim! Fent el mapa conceptual final van estar hores i hores, pensant quins conceptes podien aparèixer, com els enllaçaven per a que quedés bé el conjunt i s’entengués, i un cop fet això, no es sabia per on es podia agafar el mapa, doncs tocava estructurar-lo.  Un cop fet això, l’alumnat havia de fer una auto-reflexió, utilitzant el model de Toulmin utilitzat al debat, sobre el procés d’aprenentatge, la reestructuració cognitiva i el canvi conceptual. La noia que s’havia mostrat una mica escèptica de bon inici, va començar a re-llegir-se els apunts... i no parava de veure’s reflectida en allò que llegia. Ja de bon inici va pensar: “oi tant que hi ha hagut un canvi conceptual!”, però... com ho podia explicar? Així doncs... es va posar a repassar tot el procés fins aleshores, analitzant cadascun dels passos que havia fet i finalment extraient una afirmació, i unes conclusions i valoracions per a la pràctica psicopedagògica. L’alumnat, espantat perquè sabien que encara els faltava el disseny d’un projecte, estaven desitjosos de començar a llegir de què es tractava. Un bon dia, el mestre i consultor, va fer públic l’enunciat de la última tasca : el disseny del projecte! Cadascun d’ells, després de llegir-se el material que David Jonassen proporcionava, havia de dissenyar un projecte  per a un o uns aprenents, que partís d’un conflicte, problema, pregunta d’interès seu. Jonassen, afirma que les persones, quan entrem en contacte amb el nostre entorn, se’ns crea una dissonància cognitiva al no trobar informació que ens entra pels nostres sentits en la nostra ment, i és aquesta la nostra necessitat de saber, és, fe fet, això el que havien d’aprofitar per a dissenyar després un projecte en el que l’aprenenent pogués crear nous models, reestructurar-se cognitivament, canviar la cognició, el pensament, respecte d’alguna cosa, situació, estímul o conjunt d’estímuls. De nou, per nosaltres, això era tot un repte. La noia que a l’inici es mostrava una mica escèptica va voler anar a per totes i dirigir-se a una escola. Com que ella havia estudiat magisteri abans de emprendre els estudis de psicopedagogia, va voler fer el projecte per a una classe de primària, i va consultar a una mestra amiga seva si voldria ajudar-la a portar-lo a terme. Era una mestra i tutora d’una classe de 3er de primària. La mestra no va dubtar en ajudar-la i s’hi van posar. La estudiant de psicopedagogia va informar-se i fonamentar-se de cadascuna de les passes que decidia al dissenyar el projecte.  Un cop el projecte ja estava dissenyat i la mestra el va presentar a la coordinadora de l’escola, hi van haver molts conflictes amb els softwares, amb les sessions, etc, pels quals el disseny inicial del projecte va patir alguns canvis. La mestra i la estudiant de psicopedagogia no van deixar de mantenir el contacte i parlar sobre el projecte durant moltes estones, i finalment, van arribar al disseny definitiu. Un projecte amb el qual l’alumnat construïa models a partir d’unes preguntes personals que es feien sobre les plantes i a través de les TIC. Van utilitzar l’aplicació Popplet per Ipads per construir mapes conceptuals i un canó i projector per presentar-los a la resta de companys de classe. Durant la pràctica del projecte, la mestra va haver de modificar la temporalització i va haver de prioritzar coses davant d’unes altres per falta de temps. Tot aquestes adaptacions i modificacions les van fer juntes, mestra i estudiant de psicopedagogia, comunicant-se després de cada sessió i mirant les que quedaven i basant-se en el disseny. La estudiant de psicopedagogia anotava tots els canvis i modificacions, problemes, solucions, per posteriorment, fer una avaluació tècnica i extreure’n un seguit de conclusions que li servirien per propers dissenys. Per l’assignatura, havien de compartir la fitxa de disseny amb la resta de companys, havien de crear un mapa conceptual on es pogués visualitzar l’activitat en relació amb els processos i conceptes de David Jonassen i el seu material., i havien compartir proves materials (imatges, vídeos...) del procés d’implementació del projecte. Per acabar, van haver d’avaluar l’aprenentatge dels o de l’aprenent i també el disseny del projecte, i extreure’n un seguit de conclusions, que tots i totes els /les estudiants de psicopedagogia, utilitzarien per properes experiències en dissenys. Aquesta última pràctica va ser molt intensa. Molta constància, molta concentració, molta imaginació i molta precisió, en poc temps. La estudiant de psicopedagogia que a l’inici es mostrava escèptica va respirar fons i va pensar que havia fet molt bona feina. Es va sentir orgullosa del que havia dissenyat i de com havia portat el procés. També d’allò que en va poder extreure de la pràctica i, escrivint-ho tot plegat, va adonar-se que pensava que amb les TIC es podien fer moltíssimes coses molt i molt profitoses, divertides i profundes per l’alumnat. Per un aprenentatge significatiu i constructiu. Aquests pensaments li van agradar moltíssim i va confirmar, que per a arribar a tot això, ha estat necessari treballar molt. Aquesta és la clau, treballar per allò que volem transmetre, per allò que volem transformar.