Tal i com indica el mòdul de Jonassen, utilitzar
l’ordinador per construir models proporciona una representació física dels
processos mentals per la construcció de models, i l’ús de diversitat d’eines
(mapes conceptuals, debats, argumentacions, conclusions...) afavoreix la
construcció d’aquests models.
Al
començar l’assignatura, i haver de fer unes relacions entre conceptes, només
podia partir de la meva experiència i intercanvis. Des del meu punt de vista,
molts dels avenços tecnològics produïts per tal de millorar la comunicació de
les persones estan fent, precisament, que aquesta comunicació només sigui per
vies tecnològiques, deshumanitzant el contacte, la comunicació corporal, etc.
És cert, que no podem donar l’esquena a aquestes innovacions, ja que són les
que constitueixen la realitat. El que sí que podem influir és en el seu ús. Segons
Domènech i Tirado, El que importa no és la tecnologia, sinó el
sistema social o cultural en el que està inclosa i és aquí on pren un paper importantíssim
la Tecnologia Educativa. És el punt central on influeixen tots els conceptes
(societat, educació, tecnologia i ciència), i fins que no he llegit els
articles proposats, no he intercanviat opinions diverses sobre aquest tema, i
no he plasmat i relacionat els conceptes que n’he pogut extreure, no la
valorava gens.
He canviat la meva manera d’entendre tots els
conceptes, creant relacions entre ells que per mi abans eren inexistents, o que
senzillament, no tenia en compte. He anat acomodant la nova informació a la que
ja tenia, la meva opinió deshumanitzant de la tecnologia, construint noves
estructures de coneixement que m’han permès entendre la seva utilitat sobretot
en el món educatiu, i per tant, en conseqüència, en la societat.
Pel canvi conceptual, és necessària una revisió de
la informació anterior (Vosniadou, 1994), una
reorganització de les pròpies estructures de coneixement (Thagard, 1992), i
una intencionalitat per part de l’aprenent per la necessitat de canvi, quan la
comprensió és inadequada ( Dole i Sinatra, 1998). Pel que fa a aquesta
intencionalitat, Dole i Sinatra (1998) afirmen que es té en funció
del nivell de compromís conceptual. Nosaltres, com a estudiants de
l’assignatura, hem debatut sobre diversos fils argumentatius relacionats amb
un missatge (la perspectiva CTS). Segons aquests autors amb això s’ aconsegueix
una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual.
Construir models requereix que els estudiants
articulin un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi
conceptual, porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important
premonitor del canvi conceptual (Dole i Sinatra, 1998).
A mesura que hem anat avançant i profunditzant en
el tema, he anat adquirint nous conceptes i relacions, pels quals, a l’inici,
sentia una mica d’escepticisme que no em permetien comprendre del tot el
missatge.
Totes es activitats que hem dut a terme (el debat
amb argumentacions i contra-argumentacions, la investigació, els mapes
conceptuals, les comparacions) han anat desenvolupant en mi un compromís
cognitiu. Hem portat a terme un procés, podria dir-se que casi sense
adonar-nos, que ens ha permès adquirir nous coneixements i ser-ne conscients
d’això. De forma guiada m’han fet reflexionar i visionar de forma estructurada
uns canvis que s’han anat donant durant el procés i que han permès la
reestructuració dels meus esquemes cognitius inicials.
Jonassen, afirma que la construcció de
models és un dels processos cognitius
que comporta major relació conceptual i que les tecnologies actuals
aconsegueixen millor els processos de creació de models (TE). Nosaltres hem
utilitzat Els models es construeixen relacionant variables. En el cas
dels problemes, com més relacions i de més qualitats siguin aquestes, més
solucions diferents tindrà un problema. Així doncs, aquestes
representacions afavoreixen la construcció de models.
Es tracta de construir, manipular o comprovar els
models que efectuem. La manera més eficaç d’estimar i valorar el canvi
conceptual radical és construint i comparant models que representin sistemes
conceptuals molt diferents. És quan ens adonem d’errors i reestructurem les
nostres estructures conceptuals.
Jonassen, Beissner i Yacci (1993) afirmen que l’ús
de mapes conceptuals pressuposa que els canvis en l’estructura cognitiva poden
valorar-se mitjançant mapes conceptuals o altres tècniques estructurals del
coneixement. Que el canvi conceptual procedeix de les pertorbacions
creades en els propis conceptes i que posen en dubte la comprensió.
I és exactament la manera com ho hem fet, o com ens
han guiat per fer-ho (mai instruir). Vam construir un mapa conceptual de la
nostra estructura conceptual inicial (simple, amb poques connexions i de poca
qualitat). Finalment, hem construït un mapa conceptual amb noves relacions
apreses i assimilades. Comparar aquestes dues estructures plasmades en el mapa
conceptual, m’ha fet veure què ha estat el que he après, en què estava
equivocada. Això m’ha fet reflexionar que les opinions que tenia sobre la
tecnologia estaven basades en les poques connexions entre conceptes de la meva
estructura conceptual. Ara, potser tinc una perspectiva que es troba en un punt
mig entre el sociodeterminisme i el tecnodeterminisme. Ja que valoro les
possibilitats que la tecnologia permet en la societat i el context actual, i
sobretot en l’educació facilitant i potenciant molts processos formatius i el
més important, facilitant molts processos cognitius complexes, però també penso
que moltes vegades no li donem l’ús adequat i aquest fet pot provocar la
deshumanització de la societat.
Així doncs, penso que si que s’ha produït un canvi conceptual en mi. He construït models a partir dels mapes conceptuals i mitjançant les
noves tecnologies (TIC). He construït una teoria, a partir d’una reestructuració
conceptual.
Com a psicopedagogs, penso que té molta importància
aquest aprenentatge. Amb la situació educativa actual, amb un ràtio tant i tant
alt d’alumnes, ens trobarem amb nens i nenes amb dificultats per aprendre.
Penso que els/les mestres i professors/es, no són conscients del que significa
l’aprenentatge significatiu. És cert, que no tot aprenentatge significatiu s’ha
de fer a través d’un ordinador. Tenint el constructivisme com a base es pot
arribar a situacions d’ensenyament-aprenentatge significatives de moltes
maneres. Ara bé, hem d’aprofitar el fet de tenir a l’abast tecnologies per
potenciar-ho, i actualment els educadors no estan formats per això, o
simplement no estan motivats per aprendre contínuament (“long life learning”),
un dels pilars de l’educació. Tant pels docents, com pels alumnes, hem de donar possibilitats i guiar cap a
aquest aprenentatge significatiu, tal i com han fet en aquesta assignatura.
Buscant símils de canvis conceptuals, que segons
les argumentacions anteriors, s’han donat a la meva vida, podria explicar quan
vaig ser conscient que el toreig no era massa cívic, sinó que es maltractaven a
animals i els mataven per pur plaer i oci. La meva família és majoritàriament
d’origen andalús. Els meus dos avis (patern i matern) miraven els toros que els
hi gravaven els familiars d’Andalusia, i quan va sorgir el TDT els miraven pel
canal andalús. Els meus pares mai deien res, i jo només escoltava que “els
toros naixien per morir”. Que això no era violència animal. No estaven matant
animals “lliures” ni en perill d’extinció, sinó que criaven toros, expressament
pel toreig i que llavors no era incívic, i que era un esport més. Jo,
simplement, no li vaig donar més voltes, agradant-me tant com m’agradaven i
m’agraden els animals. Vaig pensar que seria veritat, i res mes. Un bon dia, a
la ESO, vam parlar del tema del toreig. Ens van preguntar què en pensaven i com
ho veiem. A classe hi havia diversitat d’opinions, això no va influir gaire.
Vaig escoltar-les totes i vaig entendre tots els punts de vista. Així doncs, el
professor (eren ciències experimentals) va fer un símil entre un toro i un
esclau. Abans els fills d’esclaus naixien per morir treballant. Es mereixien
doncs morir? El toro, és un animal, com tota la resta, i cap de les festes o
esports que impliquin l’assassinat públic d’un animal són dignes
d’admirar. Aquests arguments van estar
donant voltes al meu cap durant tota la tarda, fins que vaig sentir vergonya
per haver argumentat “és que els toros han nascut per morir i llavors és
igual”. Com havia pogut ser tant ignorant? L’assimilació de nous conceptes,
noves relacions, i el fet que això canviés la meva opinió i fins i les meves
emocions, penso que són prou arguments com per afirmar que es va produir un canvi conceptual vers el
“toreig i del maltractament animal com a oci” construint un nou model mental.
