CAS 2: Entorn d'aprenentatge per a la construcció de models mentals en línia (el meu cas)

En segon terme, us presento el meu propi procés d'aprenentatge en forma de cas. Per variar una mica de l'altre cas, he volgut fer-ho en forma de conte. Espero que us agradi!

CAS 2. ENTORN D’APRENENTATGE PER A LA RECONSTRUCCIÓ DELS MODELS MENTALS EN LÍNIA
RECONSTRUCCIÓ DE MODELS MENTALS EN LÍNIA PER A LA PRÀCTICA PSICOPEDAGÒGICA
Els alumnes de psicopedagogia de la UOC hem participat en un procés de reconstrucció de models mentals en línia a l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Durant un procés molt guiat i estructurat, hem plasmat els nostres models mentals inicials, hem llegit articles i d’altres lectures, i hem debatut sobre diversos temes relacionats amb les lectures i els articles tot argumentant les nostres afirmacions a través del fòrum de la plataforma de la universitat. A partir d’aquí, mitjançant el software cmaps, hem creat mapes conceptuals tot afegint conceptes i enllaços nous als nostres models inicials, creant noves xarxes i per tant, reconstruint-los. Finalment, una revisió d’aquest procés i la consciència del canvi conceptual ho culmina. Posteriorment i amb aquests nous models, ha tocat posar-los en pràctica creant un projecte per treballar la construcció de models amb les TIC, que hem implementat, en el meu cas, a una escola i del que n’hem pogut extreure una sèrie de conclusions que ens seran molt útils per properes pràctiques psicopedagògiques. Durant la creació d’aquest projecte, i utilitzant de nou el fòrum de la plataforma de la universitat dins l’assignatura, hem pogut compartir amb els nostres companys, tant el disseny com la implementació.
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament		3 anys estudis de magisteri + 2  anys estudis psicopedagogia i experiència en el món del lleure
Experiència/nivell d’expertesa en l’ús de les TIC		Ús diari a casa (ús personal) i ús acadèmic
Tipus d’escola		Universitat a distància (Universitat Oberta de Catalunya)
Localització del centre		(a distància) telemàtic, via web
Connexió		ADLS alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics		Tots des de casa i amb l’ordinador via web (web de la UOC o altres plataformes com blogger, slideshare...
Situació socioeconòmica dels alumnes		Indiferent. Tots estem matriculats.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes		Varietat. Alguns han fet més assignatures que d’altres... però al ser un aprenentatge compartit, ens ajudem els uns als altres.
Àrea/unitat		Noves tecnologies de la informació i la comunicació
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Avaluació inicial, creació blog, Lectures mòduls, lectures article, visionat de vídeos, debat amb argumentacions i contraargumentacions, informe-síntesi debat i lectures (amb mapa conceptual i reflexió+revisió), creació projecte (disseny, implementació, avaluació, conclusions) i reflexió.
Nivell d’aprenentatge esperat	Canvi conceptual.
Tipus d’activitat	Construcció de models computacionals i reconstrucció cognitiva per al canvi conceptual.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Plataforma UOC, blogger, slideshare i office (word).
Raó per la qual la fa servir	Mitjà per enriquir la reconstrucció cognitiva.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Mitjançant les TIC, fer físics els nostres models mentals i tots els nous conceptes i enllaços per tornar a fer físic un nou esquema mental reconstruït. Una reconstrucció cognitiva. Finalment, ser conscients d’aquest procés d’aprenentatge i poder argumentar-ho.
Dificultats trobades – Ajuda/col·laboració	Has d’invertir moltes hores al fòrum, llegint les aportacions dubtes dels altres i intentant aportar experiència. També són moltes hores de debat i de lectures i moltes hores per construir mapes. A vegades, la dificultat està en el temps que li pots dedicar i el els dubtes que pots tenir al fer-ho, ja que és una cosa totalment nova, que si tampoc disposes del temps per assimilar-ho, es fa molt més complicat del que realment és.
Rol del professor/consultor	Dissenyador del procés, guia i recolzament continu.
Rol de l’estudiant	Aprenentatge actiu, col·laboratiu i continu al llarg del trimestre. Organitzador de les tasques, segons la temporalització dissenyada pel professor/consultor.
RESULTATS
Observacions	Bona qualitat dels informes i molts informació molt útil per la pràctica psicopedagògica.
Avaluació de l’aprenentatge	Evident canvi conceptual, hi ha hagut reconstrucció cognitiva (els mapes conceptuals estan molt complerts i són coherents i també molt vistosos). El projecte està ben implementat i les conclusions penso que estan molt enfocades a la pràctica psicopedagògica. També he après el funcionament de plataformes web 2.0 que no sabia de la seva existència.
Lliçó apresa per l’estudiant	Pot haver-hi aprenentatge actiu i col·laboratiu i molt enriquidor també telemàticament. Les TIC són un molt bon mitjà per enriquir aprenentatges.
HISTÒRIA COMPLERTA – CONTE
Hi havia una vegada, uns estudiants de psicopedagogia que volien fer l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i la comunicació, van trobar-se amb un consultor que volia treballar de forma diferent. Tot l’alumnat va quedar sorprès al llegir tot el que explicava aquest home que semblava molt motivat i amb ganes d’emprendre un procés que descrivia molt positivament. Només començar va proposar que tots responguessin a unes preguntes sense buscar informació i sense llegir absolutament res. Tothom es preguntava: “a on ens portarà això?”, però tothom va fer-ho, amb dubtes, però va fer-ho. El consultor, va seguir passant-nos informació i més guies sobre el procés que anàvem a emprendre. L’alumnat cada cop tenia més dubtes. “Però això que és? Però quanta informació!” pensava tothom.  Tot seguit, vam haver de llegir unes lectures i posteriorment llegir de què es tractava el següent pas que havien de fer. Havien de participar en un debat. Però no era un debat qualsevol, no, no. Si es pensaven que seria un debat qualsevol, estaven ben equivocats. Els estudiants anaven llegint la guia... bàndol roig i bàndol verd... socio-determinista, tecno-determinista... fils, carpetes... i tot seguit es van posar les piles. En principi havien d’escollir dues carpetes a les que participar, cadascuna sobre un tema (dins de la gran àrea de relació CTS), i llegir-se les lectures i vídeos que el consultor els hi proporcionava. A partir d’aquí i d’altra informació que poguessin cercar, havien de participar al debat, argumentant seguint el model d’argumentació de Toulmin i des del punt de vista del bàndol que els havia tocat (verd o roig, tecnodeterminista, sociodeterminista). “Quina aventura!” van pensar tots, i van iniciar-se en el debat. Hores i més hores llegint el que els uns i els altres havien escrit i com podien cotraargumentar per fer més vàlida la seva postura. Va ser una experiència molt positiva per ells i de la qual van aprendre bastant, a més, al final de tot, de tot, cadascun d’ells i elles havia de escriure una síntesis del debat. Hi havia una noia que era una mica escèptica amb tot el tema de les TIC i de l’aprenentatge col·laboratiu amb les TIC. Realment, la noia va començar a canviar una mica el seu punt de vista, pensant que potser no eren tan poc vàlides per aquesta finalitat, com ella es pensava, i es va adonar mentre escrivia la síntesi. Tot seguit, amb tota allò que van poder absorbir del debat i de les lectures, van fer un informe que ho havia de sintetitzar tot. Però, ara us pensareu que era un “informe-resum”. Doncs no! Els estudiants de psicopedagogia havien de fer un informe on es veiés clarament el procés mental. I com havien de fer això? Doncs creant un mapa conceptual a partir del mapa conceptual de l’inici de tot, de tot, i afegint tots els nous conceptes i enllaços que havien pogut extreure de les lectures, del debat, i de les conseqüències que podia tenir per la pràctica psicopedagògica. Després, havien de comparar els mapes conceptuals (inicial i final) i explicar les diferències de forma gràfica. “de forma gràfica?” van pensar més d’un estudiant. Doncs ja havien de pensar, ja! Moltíssim! Fent el mapa conceptual final van estar hores i hores, pensant quins conceptes podien aparèixer, com els enllaçaven per a que quedés bé el conjunt i s’entengués, i un cop fet això, no es sabia per on es podia agafar el mapa, doncs tocava estructurar-lo.  Un cop fet això, l’alumnat havia de fer una auto-reflexió, utilitzant el model de Toulmin utilitzat al debat, sobre el procés d’aprenentatge, la reestructuració cognitiva i el canvi conceptual. La noia que s’havia mostrat una mica escèptica de bon inici, va començar a re-llegir-se els apunts... i no parava de veure’s reflectida en allò que llegia. Ja de bon inici va pensar: “oi tant que hi ha hagut un canvi conceptual!”, però... com ho podia explicar? Així doncs... es va posar a repassar tot el procés fins aleshores, analitzant cadascun dels passos que havia fet i finalment extraient una afirmació, i unes conclusions i valoracions per a la pràctica psicopedagògica. L’alumnat, espantat perquè sabien que encara els faltava el disseny d’un projecte, estaven desitjosos de començar a llegir de què es tractava. Un bon dia, el mestre i consultor, va fer públic l’enunciat de la última tasca : el disseny del projecte! Cadascun d’ells, després de llegir-se el material que David Jonassen proporcionava, havia de dissenyar un projecte  per a un o uns aprenents, que partís d’un conflicte, problema, pregunta d’interès seu. Jonassen, afirma que les persones, quan entrem en contacte amb el nostre entorn, se’ns crea una dissonància cognitiva al no trobar informació que ens entra pels nostres sentits en la nostra ment, i és aquesta la nostra necessitat de saber, és, fe fet, això el que havien d’aprofitar per a dissenyar després un projecte en el que l’aprenenent pogués crear nous models, reestructurar-se cognitivament, canviar la cognició, el pensament, respecte d’alguna cosa, situació, estímul o conjunt d’estímuls. De nou, per nosaltres, això era tot un repte. La noia que a l’inici es mostrava una mica escèptica va voler anar a per totes i dirigir-se a una escola. Com que ella havia estudiat magisteri abans de emprendre els estudis de psicopedagogia, va voler fer el projecte per a una classe de primària, i va consultar a una mestra amiga seva si voldria ajudar-la a portar-lo a terme. Era una mestra i tutora d’una classe de 3er de primària. La mestra no va dubtar en ajudar-la i s’hi van posar. La estudiant de psicopedagogia va informar-se i fonamentar-se de cadascuna de les passes que decidia al dissenyar el projecte.  Un cop el projecte ja estava dissenyat i la mestra el va presentar a la coordinadora de l’escola, hi van haver molts conflictes amb els softwares, amb les sessions, etc, pels quals el disseny inicial del projecte va patir alguns canvis. La mestra i la estudiant de psicopedagogia no van deixar de mantenir el contacte i parlar sobre el projecte durant moltes estones, i finalment, van arribar al disseny definitiu. Un projecte amb el qual l’alumnat construïa models a partir d’unes preguntes personals que es feien sobre les plantes i a través de les TIC. Van utilitzar l’aplicació Popplet per Ipads per construir mapes conceptuals i un canó i projector per presentar-los a la resta de companys de classe. Durant la pràctica del projecte, la mestra va haver de modificar la temporalització i va haver de prioritzar coses davant d’unes altres per falta de temps. Tot aquestes adaptacions i modificacions les van fer juntes, mestra i estudiant de psicopedagogia, comunicant-se després de cada sessió i mirant les que quedaven i basant-se en el disseny. La estudiant de psicopedagogia anotava tots els canvis i modificacions, problemes, solucions, per posteriorment, fer una avaluació tècnica i extreure’n un seguit de conclusions que li servirien per propers dissenys. Per l’assignatura, havien de compartir la fitxa de disseny amb la resta de companys, havien de crear un mapa conceptual on es pogués visualitzar l’activitat en relació amb els processos i conceptes de David Jonassen i el seu material., i havien compartir proves materials (imatges, vídeos...) del procés d’implementació del projecte. Per acabar, van haver d’avaluar l’aprenentatge dels o de l’aprenent i també el disseny del projecte, i extreure’n un seguit de conclusions, que tots i totes els /les estudiants de psicopedagogia, utilitzarien per properes experiències en dissenys. Aquesta última pràctica va ser molt intensa. Molta constància, molta concentració, molta imaginació i molta precisió, en poc temps. La estudiant de psicopedagogia que a l’inici es mostrava escèptica va respirar fons i va pensar que havia fet molt bona feina. Es va sentir orgullosa del que havia dissenyat i de com havia portat el procés. També d’allò que en va poder extreure de la pràctica i, escrivint-ho tot plegat, va adonar-se que pensava que amb les TIC es podien fer moltíssimes coses molt i molt profitoses, divertides i profundes per l’alumnat. Per un aprenentatge significatiu i constructiu. Aquests pensaments li van agradar moltíssim i va confirmar, que per a arribar a tot això, ha estat necessari treballar molt. Aquesta és la clau, treballar per allò que volem transmetre, per allò que volem transformar.