CAS 1: Construcció de models a partir de problemes significatius: "els éssers vius som diversos... però i les plantes?

Segons Jonassen, els coneixements els emmagatzemem en forma d'histories. Quan les persones ens expliquen casos, ens estan aportant experiències, opinions i d'altres coses que afavoreixen l'empenta cap al canvi conceptual, la reconstrucció dels nostres models mentals. El RBC o Raonament basat en casos, constiteix en analitzar aquests casos o històries per a un aprenentatge significatiu.

Compartir casos com el del projecte que hem dissenyat, o el nostre propi cas (el propi procés d'aprenentatge durant l'assignatura) és una forma d'apropar a tothom a una experiència i pot ser un gran recurs.

Penso que aquestes bases de dades, biblioteques de casos, amb un índex molt ben fet, ens poden servir de molta ajuda a l'hora de planificar-nos la tasca docent i a l'hora d'aprendre.

Per començar, us presento el meu projecte en forma de cas: "Els éssers vius som diversos... però i les plantes?"

CAS 1. CONSTRUCCIÓ DE MODELS A PARTIR DE PROBLEMES SIGNIFICATIUS: “Els éssers vius som diversos... però i les plantes?”
CONSTRUCCIÓ DE MODELS  MITJANÇANT MAPES CONCEPTUALS A TRAVÉS DE LES TIC A 3er DE PRIMÀRIA
Com a futura psicopedagoga he creat un projecte de construcció de models computacionals a partir de problemes significatius. Una mestra de tercer de primària ha proposat al seu alumnat que expressin allò que els inquieta saber sobre les plantes. A partir d’aquí vaig dissenyar un projecte on l’alumnat, en grup, han analitzat les preguntes o problemes plantejats, han creat hipòtesis, i han començat una recerca d’informació. Posteriorment, han seleccionat els conceptes clau que els serviran per afirmar o falsar les hipòtesis i han creat uns mapes conceptuals que donen resposta a les preguntes. Aquests mapes els han presentat a la resta de la classe, argumentant i fonamentant el mapa conceptual. Finalment, el conjunt classe, amb l’ajut del mestre, han fet una revisió del procés d’aprenentatge i han reflexionat sobre ell.
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament del docent		2 anys
Experiència/nivell d’expertesa en l’ús de les TIC		A casa i activitats d’internet amb portàtils.
Tipus d’escola		Escola cooperativa de caràcter social, concertada, laica i de 4 línies per curs.
Localització del centre		Mollet del Vallès, barri Santa Rosa.
Connexió		Xarxa d’internet d’alta velocitat a tot el centre.
Localització dels recursos tecnològics		Aula d’informàtica, ordinadors portàtils (1 per nen), Ipads (1 per nen).
Situació socioeconòmica dels alumnes		En general són de nivell socioeconòmic mitjà-alt, i són fills de parelles joves alguns propietaris d’empreses, als càrrecs o treballadors del sector terciari.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes		3er de primària
Àrea/unitat		Ciències Naturals (Science)
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Formulació d’hipòtesis, recerca, anàlisis, selecció, creació de mapes conceptuals, argumentació, exposició i revisió.
Nivell d’aprenentatge esperat	Reconstrucció dels models mentals. Canvi conceptual.
Tipus d’activitat	Procés per a al construcció de models mentals (computacionals) a través de mapes conceptuals amb les TIC.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	Ipads, aplicació Popplet, canó, projector i pissarra.
Raó per la qual la fa servir	Creació i exposició de mapes conceptuals (models computacionals).
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Utilitzar les TIC per fer física la reconstrucció cognitiva.
Dificultats trobades – Ajuda/col·laboració	Afegir dues sessions més per explicar l’objectiu i com es fan mapes conceptuals. L’alumnat de tercer no n’havia fet mai, i s’havia de guiar molt bé tot el procés.
Rol del psicoepdagog	Creació i avaluació del procés. Constant comunicació amb el professor, fonamentació del procés...
Rol del professor	Guia, ajuda a resoldre dubtes, fa indicacions, dóna recursos, dóna consells... adapta el procés segons les circumstàncies a l’aula.
Rol de l’estudiant	Protagonista actiu en el procés d’aprenentatge constructivista.
RESULTATS
Observacions	Molta informació en poc temps.
Avaluació de l’aprenentatge	En general s’han assolit els objectius plantejats. Bona disposició de l’alumnat vers els nous aprenentatge i la nova metodologia. Els mapes conceptuals finals són molt coherents  i han sabut seleccionar els conceptes clau i enllaçar-los per resoldre la pregunta/problema. Les argumentacions han estat breus i poc fonamentades, i la reflexió final ha permès veure que l’alumnat ha gaudit durant el procés i que no ha restat passiu en cap moment.
Lliçó apresa pel psicopedagog	Per a que l’alumnat hagués anat més tranquil i hagués pogut cercar més informació, per fer els mapes conceptuals més rics, per a parar-se a fer bones argumentacions, per crear un blog final on tothom pogués compartir els resultats i comentar-los. També he vist que la comunicació constant és totalment necessària i que el context (alumnat i recursos) és super important per a l’èxit d’un projecte, en quant a aprenentatge.
HISTÒRIA COMPLERTA – ENTREVISTA A LA RÀDIO
ENTREVISTADOR: Molt bon dia senyoreta Marta. Està estudiant vostè psicopedagogia oi? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: Si. ENTREVISTADOR: Pel que m’han comentat, vostè ha dissenyat un projecte per a que l’alumnat de tercer d’una escola construeixi models computacionals a partir de problemes significatius. Em podria explicar una mica millor què és això de la construcció de models computacionals? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: I tant! Doncs miri. Tota persona té un models mentals que ha anat construint amb aprenentatge al llarg de la seva vida, gràcies a les experiències viscudes.  Aquests models mentals, són xarxes i esquemes de coneixement. Són milers i milers de conceptes interconnectats que la persona selecciona i utilitza davant d’una situació. Per tant, què vull dir amb construcció o millor dit, reconstrucció de models? Es tracta d’afegir nous conceptes i enllaços als models mentals de cadascun i realitzar una reconstrucció d’aquests esquemes per integrar-ho en un tot. Així doncs, la construcció de models computacionals es tracta de construir models a través de les TIC. ENTREVISTADOR: Si... sembla que ho he entès. Però, això sembla molt tècnic per a uns alumnes de tercer de primària, molt difícil. ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: No pas! Aquest procés es basa en el constructivisme. El coneixement es construeix a través de les representacions del món. Això un nen petit també ho fa oi? El coneixement no ha de ser adquirit o transmès, sinó que es va construït a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. Aquestes interaccions li estimulen el desig de saber, ja que hi ha coses que s’observen del món que es troben fora dels nostres models mentals. Un alumne ha de ser protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Un procés que hauria de ser actiu, on col·laborin i intercanviïn experiències, que sigui constructiu i on reflexionin sobre aquest procés. Creus que això no ho pot fer un nens, fins i tot amb menys de 8 anys? ENTREVISTADOR:  Sembla ser que si. Així doncs, ens podries explicar una mica la teva experiència al portar a la pràctica el projecte? Perquè... no el vas portar tu a la pràctica oi? Com ho vas fer per a que la mestra ho pogués portar a terme correctament? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: De bon inici vaig proposar-li si voldria portar a terme un projecte i li vaig explicar de què es tractava, però que necessitava informació dels seus alumnes. Clar, la mestra no havia treballat mai d’aquesta manera, i necessitava molta guia i molta informació sobre la fonamentació del projecte i sobre com guiar-los en l’aprenentatge. Constantment vam estar parlant per telèfon, per mails, etc. Realment penso que ha estat un dels aspectes clau. S’ha de mantenir constant comunicació amb el mestre per a que surti bé. ENTREVISTADOR: Molt bé senyoreta Marta. I doncs... ens pot explicar una mica de què es tracta el projecte que vas dissenyar? ESTUDIANT PSICOPEDAGOGIA: Encantada! Bé doncs, per començar havia de partir d’un problema de l’alumnat. Un problema que sorgís de la seva necessitat de saber per poder dissenyar el projecte. Vaig parlar amb la mestra i em va comentar que donarien el tema de les plantes, i que era difícil sortir-se’n del currículum. Així que vaig pensar em com fer-ho a partir del tema de les plantes i se’m va ocórrer que la mestra podia passar uns paperets on els alumnes escrivissin, cadascun, amb el seu bagatge personal, que quan veien les plantes de cada dia, o quan anaven d’excursió amb la família, o amb l’escola, què pensaven sobre elles? Què era allò que voldrien saber i que no saben? Tots van escriure allò que els interessava saber, aquella necessitat. Com que sabíem que eren uns alumnes que els agradava molt treballar en grup, vaig decidir que treballarien en grup i que per tant, havíem de fer una selecció de preguntes. ENTREVITADOR: Aha... molt interessant. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Un cop van fer la selecció de preguntes, es van fer grups i es va començar a investigar sobre les preguntes. Ah! I una cosa que se m’oblidava, es clar... això ho feien a l’assignatura de Ciències Naturals i aquesta assignatura la fan en anglès... més complicat. Posteriorment havien de formular hipòtesis per començar a investigar i després fer un mapa conceptual amb la selecció de conceptes i enllaços de la informació que havien trobat. I l’alumnat mai havia treballat amb mapes conceptuals! Així que es suma, l’anglès, i que no sabien com fer mapes conceptuals, i ni tan sols què eren! ENTREVISTADOR: Ostres! I com ho vau solucionar? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Doncs, la mestra em va proposar de treballar els mapes conceptuals a una altra assignatura que fessin en català, i així ho vàrem fer. ENTREVISTADOR: Que bé! Clar, així ja sabrien com fer-ho per portar-lo a pràctica no? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Exactament. A més, també és una forma de treballar transversalment, traspassant coneixements d’una assignatura a una altra. ENTREVISTADOR: Clar! Això no se m’havia acudit i és important. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Si, si, és important i penso que va estar molt bé trobar-se amb aquest “mini-problema”. Seguint amb el projecte... L’alumnat va fer els mapes conceptuals, i molt, molt bé! Els mapes els havien de fer amb una aplicació per Ipads que es diu Popplet, a més disposaven d’un Ipad cadascun i va sortir perfecte! Els va encantar treballar amb mapes conceptuals i amb els Ipads, tot era una novetat! ENTREVISTADOR: És molt interessant que l’alumnat gaudeixi de l’aprenentatge a l’escola, és molt i molt gratificant escoltar que això és possible. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I tant que és possible! I aquesta no és l’única manera de fer-ho, i a moltíssimes possibilitats. Juntament amb els mapes conceptuals, havien d’anar anotant el perquè de cada elecció. Perquè disposaven d’aquella manera concreta el mapa? Perquè li donen més importància a un concepte que a un altre? Etc. Finalment aquells mapes els havien d’exposar a la resta de grups i les argumentacions que havien anotat també les havien de comentar, amb al possibilitat de que algun altre alumne pogués contra argumentar o recolzar alguna cosa. Això no va tenir gaire èxit... ja que tampoc se li havia donat la importància que tenia, des del meu punt de vista. ENTREVISTADOR: Bueno... i les presentacions van sortir bé? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I tant! Molt i molt bé! Van explicar el que deia el seu mapa amb forma de resposta a la pregunta que els havia tocat desenvolupar i va ser tot un èxit. Però després, a més van fer una altra activitat més, per acabar el procés. ENTREVISTADOR: Més activitats? Però això en quant temps ho vàreu fer? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I tant! Una última, entre tots, vam reflexionar sobre el procés d’aprenentatge que cadascú havia viscut. L’alumnat individualment havia de pensar en la situació en la que es trobaven a l’inici del procés i com es troben ara. Què han après? Havien afegit conceptes i enllaços nous als que ja tenien? Havia canviat el seu coneixement respecte les plantes? I van sortir idees molt interessants. Es notava que no havien parat d’aprendre, i que tot aquest aprenentatge, havia sortit d’ells mateixos, són ells qui l’havien creat. ENTREVISTADOR: Sembla mentida que uns alumnes de tercer puguin fer tot això... ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I moltes més coses que no se’ls hi dona la oportunitat de fer i que podrien ser molt profitoses. Ai! M’havia preguntat sobre el temps no? ENTREVISTADOR: Si! Sembla que sigui un procés molt llarg. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: Doncs, podria haver estat més llarg, i potser hagués estat molt més ric en aprenentatge, però es va fer en 4 sessions de 1 hora i mitja, més 2 prèvies d’1 hora a Socials per aprendre els mapes, més una sortida a la granja del Montseny que va servir per recollir informació pels mapes conceptuals. ENTREVISTADOR: Ostres! De veritat? Sembla que aquestes coses portin molt de temps i a vegades, suposo, que pels mestres pot semblar una feinada i molts cops es poden tirar enrere no? ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: I vet aquí la nostra feina! Hem d’aconseguir fonamentar-ho tot de tal manera que es vegi tot tant clar i tant obvi que el mestre acabi afirmant la realitat. S’ha de treballar per una educació integral i constructiva on l’alumnat sigui partícep del seu aprenentatge i que gaudeixi. Són bombes de preguntes i dilemes, els hem d’aprofitar i no tancar-lis aquestes portes per imposar els nostres coneixements per sobre de tot. ENTREVISTADOR: És un missatge molt positiu pels nostres oients mestres i docents.  Així doncs, ens despedim de vostè senyoreta Marta. Ha estat un plaer tenir-la avui entre nosaltres i estarem encantats de tenir-la aquí un altre dia per a que ens pugui explicar algun pròxim projecte que pugui dissenyar en un futur. ESTUDIANT DE PSICOPEDAGOGIA: El plaer ha estat meu. Molta sort a tothom!