Autoavaluació de l'últim informe de l'assignatura... Què en penso jo del meu aprenentatge?

Segons Vosniadou, el canvi conceptual de Jonassen requereix una revisió. Així doncs, mirant enrere i comprovant les puntuacions que vaig donar als ítems de l’avaluació inicial de l’assignatura, comprovo que hi ha coses que, tot i no haver incorporat nous conceptes i relacions a la meva estructura cognitiva, als meus models mentals inicials, ja tenia clares. Tot i així, no sabia defensar-ne la elecció de la mateixa manera que podria fer-ho ara.

També me’n adono que moltes de les creences que tenia en relació a les TIC han canviat. És cert que gran part de la població li dóna un ús excessiu i poc útil, deixant de banda coses molt maques per descobrir i amb les que experimentar. No obstant, les TIC en l’educació poden afavorir una educació basada en el constructivisme que defensa Jonassen on el coneixement es construeix, la realitat es troba a la ment, el coneixement el construïm interactuant amb l’entorni i negociant de forma social i és contextualitzat .

De la mateixa manera que cal una revisió, el canvi conceptual també requereix una reorganització de les pròpies estructures de coneixement (Thagard, 1992), i una intencionalitat per part de l’aprenent per la necessitat de canvi, quan la comprensió és inadequada (Dole i Sinatra, 1998). I així ha estat, cadascun de nosaltres hem viscut un procés que ens ha permès compartir opinions tot argumentant-les amb els companys, ens ha permès plasmar físicament estructures mentals tot incorporant nous coneixements a partir de les lectures i de debats i per tant, ha permès reorganitzar les pròpies estructures de coneixement. 

Tal i com afirma Jonassen, la manera més efectiva d’impulsar la construcció de models mentals és fer que els estudiants usin varietat d’eines per construir models físics, visuals, lògics o computacionals dels fenòmens. És precisament el que el consultor ha pretès que féssim, ja que hem compartit moltes coses a través de varies eines web 2.0, i també a traves d’un blog que hem creat. A més, és també el que, jo personalment, he intentat proposar amb el meu projecte, que l’alumnat utilitzi vàries eines durant tot el procés d’aprenentatge (mapes conceptuals, blog, argumentacions, reflexió...).

Penso que la creació i desenvolupament d’un projecte d’aquest tipus, m’ha permès assentar la nova estructuració cognitiva que hem anat creat al llarg de l’assignatura. Ha permès posar en pràctica allò après i valorar uns resultats.

Com que ens han donat la llibertat de portar a terme un projecte en l’entorn que nosaltres volguéssim, més que en qualsevol altre activitat, nosaltres hem estat els propietaris del coneixement i em desenvolupat allò que hem cregut segons els nostres interessos. Tot i que hi ha gran diversitat de maneres d’arribar al canvi conceptual i l’aprenentatge significatiu, possiblement, si no haguéssim viscut, en primera persona, aquest procés impulsat pel consultor, no haguéssim arribat a crear els projectes que estem creant, i molt menys fonamentant-los tant fermament. Jonassen afirma que el compromís cognitiu és imprescindible per a la creació de models per arribar al canvi conceptual. És per això que és tant important l’aprenentatge a partir de problemes contextualitzats i que sorgeixin del mateix alumne.

També hem pogut comprobar que tal i com afirma Jonassen,  la construcció de models és un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual i que les tecnologies actuals aconsegueixen millorar els processos de creació de models. Des de l’inici de l’assignatura hem estat en constant comunicació amb els companys i amb el consultor, i hem utilitzat plataformes per compartir aprenentatges i experiències. També, tal i com he explicat anteriorment, ens han ajudat a reorganitzats estructures cognitives, ja que, des del meu punt de vista, els mapes conceptuals han estat dels elements més utilitzats en tota l’assignatura, juntament amb l’argumentació.

Amb tot això, penso que queda palès, que si que s’ha donat un canvi conceptual. Queda ben evidenciar que el meu model mental (estructura mental inicial) ha crescut en nombre de conceptes i relacions. A més, tal i com ja he comentat, el projecte ha tingut un pes important en aquesta reestructuració, ja que, des del meu punt de vista, m’ha permès assentar aquesta nova estructura.

Per acabar, se’m demana que proposi una qualificació per la meva avaluació continuada. Penso que les activitats que he realitzat estan molt elaborades i he invertit molt de temps en el seu desenvolupament per que, no només estiguin el millor possible, sinó per integrar el millor possible els continguts. A més, penso que el meu progrés ha estat significatiu, sobretot de la primera pac a la segona, tot intentant millorar-la després del feedback del consultor. De la primera pac m’he emportat el fet de saber com argumentar i també va ser el primer pas per canviar el meu punt de vista respecte el determinisme. De la segona pac m’emporto l’aprenentatge de com fer un informe en condicions, aprendre a fer l’índex automàtic, i pel que fa al contingut de l’assignatura aprendre noves estructures pel que fa a la relació ciència, tecnologia, societat i educació, aprendre què era la creació de models, el canvi conceptual i a ser conscient de com s’arribava a això.  Pel que fa a la PAC3 penso que sobretot m’ha fet canviar la mirada. Penso que amb aquesta última pac, a més d’assentar la nova estructuració cognitiva que hem anat creant, com ja he dit, m’ha permès mirar l’aprenentatge i les conclusions des de la mirada d’una psicopedagoga i no tant com a estudiant de psicopedagogia, que és com havia mirat més a les altres pac. Confirmo, que els mapes, utilitzats tant en la segona com en la tercera pac, són molt útils per aprendre i avaluar el procés, però es clar, tenint en compte que el procés dóna fruit a l’aprenentatge. Creant mapes conceptuals has de tenir en compte moltes coses (conceptes, enllaços, estructura, disseny...) i has de pensar molt i donar-li moltes voltes i això és molt important per un aprenentatge, ja que ja estàs creant. També confirmo que és necessari que hi hagin conflicte per aprendre, ja que com hem après, hi ha molts tipus de conflictes i penso que el més essencial prové de la necessitat d’aprendre.  Tal i com diu Jonassen, a la ment es crea una dissonància al experimentar pels sentits, una cosa que no ets capaç de trobar amb els teus models mentals, i això és un conflicte i es crea una necessitat de saber, de solucionar aquest conflicte. 

Pel que fa al blog, no he interactuat amb els meus companys escrivint comentaris als seus blogs, perquè sincerament, no n’he tingut més temps. Penso que aquesta assignatura ens ha donat molta feina i és complicat compaginar-ho tot. Per tant, he penjat allò necessari i obligatori al blog, però no he interactuat. Finalment, tornar a afirmar que la meva posició en relació als determinismes ha donat un gir. Encara penso que s’estan deixant d’ensenyar o, millor dit, deixant de donar la oportunitat d’aprendre coses molt útils per la vida, però, també penso que les TIC es poden aprofitar, educativament, molt més del que es fa, i de moltíssimes possibles maneres. És això el que s’ha de donar a conèixer.

Així doncs, la meva qualificació estaria entre una B i una A. Penso que la A és l’excel·lència i no penso que el procés ni el resultat hagin estat excel·lents, a més de que el blog, tot i que camina amb dues potes, no ha estat gaire viu. Tot i així, valorant el meu progrés, implicació, i aprenentatge, penso que una B podria ser encertada. Si pogués qualificar la meva avaluació continuada amb una B+, seria el més ideal.