Síntesi del debat CTS

Després d'uns quants dies argumentant i defensant vessants i punts de vista sobre diversos temes que envolten el debat sobre la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat (CTS), vaig poder extreure'n un seguit d'informació que he intentat reflectir en aquesta síntesi final del debat.

Espero que us agradi i que si més no, pogueu aportar coses noves, ja que aquesta no deixa de ser la informació que jo he extret, segurament semblant a la resta, però no igual.


Molt bon dia,

M’agradaria destacar del vídeo de Ken Robinson una idea que per molt que l’escolti, recull perfectament el problema central de l’educació majoritària actual, i del qual deriven tots els altres. “Tenim una educació modelada en interès de l’industrialisme”. A més, aquesta idea es complementa amb una frase del vídeo dels centres Pestalozzi, que diu “los niños quieren lograr metas por las exigències del sistema, y no por sus propias necesidades”. Eduquem per a la producció i no per a l’aprenentatge, per a satisfer als altres i no per sentir-nos satisfets nosaltres mateixos.
Relacionat amb l’aprenentatge el senyor Robinson també argumenta que la majoria de l’aprenentatge succeeix en grups on la col·laboració és la font de creixement.
Així doncs, amb aquest present i realitat, podem veure que existeixen uns centres anomenats CEPAS (centros para actividades autònomes), on la base de l’ensenyament no és la producció, sinó l’aprenentatge i l’equilibri personal. Aquests centres educatius defensen coses com: “no es tracta d’importar coneixements sinó de crear consciència de que allò propi i local té un valor”, “un individu sense una societat que el respecti, no pot créixer com a persona”, “tot el que es posa en pràctica amb el propi cos té sentit”, “l’individu aprèn perquè ho necessita”, “es tracta de trobar la manera d’aprendre de l’altre sense perdre allò propi”, “es poden crear ambient sense directivitat en l’ensenyament”. Són idees que defenso moltíssim i que cada cop estic més convençuda de que és en aquestes situacions on s’aprèn allò útil i necessari per la vida individual i en societat.Ara bé, tot ensenyament o situació educativa s’ha d’adaptar a les característiques de la societat, ja que les situacions hauran de ser properes al context de l’alumnat per a que puguin esdevenir vivencials i significatives. Aquí és on també vull destacar la frase de “el que importa no és la tecnologia, sinó el sistema social o cultural en el que està inclosa”. La Tecnologia és molt i molt útil, només depèn de nosaltres el seu ús. 

Pel que fa a la meva participació, m’he adonat que les he fet totes en dies molt seguits. Realment he estat mirant cada dia les aportacions del debat, i es fa complicat el no poder cotraargumentar algun argument que penses que es adequat, però que realment seria una resposta molt curta i no la pots fer. Així doncs, t’esperes algun dia més per tal de poder dir més coses ja que pots tenir més per argumentar amb les altres aportacions dels companys i companyes. Així dons, potser hauria d’aprendre a recollir més informació i fer una aportació més consistent.

Com a companys que destacaria per la seva aportació, penso que en Lluís Díaz Cortés ha estat molt bon argumentador, tot i que sigui del bàndol “contrari”. Penso que ha sabut assenyalar molt bé la tesis a diferència d’altres companys. També ha triat molt bé els arguments a defensar per a cada aportació que contraargumentava i les seves aportacions tampoc eren molt molt extenses, però en canvi, eren molt clares.

Salut a tothom!